Arriba La Nit

Sota la pluja que renta les mentides tants homes com formigues obren les llums del son sota la pluja que renta les mentides la ciutat adormida amb tants senyors com pors Arlequins i clowns ploraners prenen els carrers vetllen la son trapezistes, equilibristes, jocs de mans, malabars de foc Dorm... Arriba la nit, arriba a la ciutat sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran Arriba la nit, arriba a la ciutat sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran Sota la pluja que renta les mentides porpra la nit somia que ara és taronja de malsons Papers als bassals mollats, cartes perdudes, balcons, somnis i terrats, un laberint d'històries, un mim perdut entre els teus ulls i el mar Dorm... Arriba la nit, arriba a la ciutat sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran Arriba la nit, arriba a la ciutat sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran Potser demà el matí tot haurà canviat potser demà el matí tot s'haurà acabat Si els teus ulls s'obren de matinada vull que em vegin somiar d'aprop sent la pluja saltant de les teulades escombra el teatre dels malsons Si els teus ulls s'obren de matinada vull que em vetllin la son d'aprop sent la pluja saltant de les teulades escombra el teatre dels malsons Arriba la nit, arriba a la ciutat sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran Arriba la nit, arriba a la ciutat sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran