Monstres I Gegants

Trobar tresors a les butxaques oblidades o despertar-me quan encara em queden hores. La clau de casa que apareix a la primera. Un dia d’estiu amb aigua fresca a la nevera. Està esperant-me l’ascensor amb un somriure. La multa que no aplega i el match en el Tinder. Els cinc minuts que allargue cada matinada. Una cançó a la dutxa ben desafinada. I ara és l’hora de fer fora monstres i gegants! Seràs la veu d’eixe Poble que crida, que es deixa la vida, que mira endavant. Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps. Serem l’exercit que no vol la guerra, que cuida la terra que endolça la mar. Serem el tro que farà despertar la ràbia del “no passaran!” Passar la nit pegant-li a la filosofia. Obrir la porta i escoltar “hola, bon dia!”. Cançó que mai s’acaba per la carretera. Pegar-li foc a mitges prop de l’Albufera. Parar per esmorzar, aprovar sense estudiar. Alçar-se tard i conjugar sense pensar. Dissabte que comença a l’hora de dinar. Diumenge de ressaca amb ganes de tornar I ara és l’hora, de fer fora, i ara és l’hora de fer fora monstres i gegants! Seràs la veu d’eixe Poble que crida, que es deixa la vida, que mira endavant. Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps. Serem l’exèrcit que no vol la guerra, que cuida la terra que endolça la mar. Serem el tro que farà despertar la ràbia del “no passaran!”