Tornarem a ser els mateixos d'abans. Descalços, ferits i en retirada, amb les fones a l'esquena. Traïts pels nostres propis germans, mancats d'honor i de dignitat Se planyen i aguanten la plorera, agenollats a l'arena. Vergonya el cavaller que no sap: Tornarem a navegar per la mar blava. Els nostres crits les veles inflaran i no mos aturaran! no mos aturaran! Tornarem a caminar per la muntanya. Quan més amunt facem més lluny sabran que no mos aturaran! no mos aturaran mai! Tornarem a ser els mateixos d'abans. Defensarem nostra frontera parapetant-la amb poemes. Aprendrem a saber estimar bé la bellesa del vers i el sementer. La llibertat que és vertadera no entén de pactes ni emblemes. Vergonya el cavaller que no sap.... Mai m'aturen! Mai m'aturaran! Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai! Mai s'atura el temps a esperar. Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai! Mai espera el temps de lluitar.