Nuredduna

Qui t'havia de dir que t'havies d'enamorar? Nuredduna d'una mirada te va bastar. Nuredduna era una sibil·la de ses Païsses d'Artà enrevoltada d'alzinars a un poblat de l'antiguitat. I arribà un navegant de terres hel·lèniques. Un rostre foraster, un idioma estranger, i tot d'una Nuredduna Am (Rascando) te'l varen fer presoner! (Rascando) Nuredduna! Nuredduna! te vares fondre amb les pedres! I avui restes mirant la mar per si ell tornarà, capbaixa, te vares fondre amb les pedres. I alegres Nuredduna les ànimes en pena que s'aturen a la teva ombra i admiren l'estimar que ens has ensenyat... (Volver A arpegios) Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar. (Arpegiado) Contemplava extasiada el geni grec tocant la lira. Mira-la com mira amb mirada d'enamorada! El geni grec morirà a trenc d'alba! El salva la sibil·la, desfà les cadenes, "aquest error l'esmenes!", Am (Rascando) li va dir el cap del poblat. (Rascando) Nuredduna! Nuredduna! te vares fondre amb les pedres! I avui restes mirant la mar per si ell tornarà, capbaixa, te vares fondre amb les pedres. I alegres Nuredduna les ànimes en pena que s'aturen a la teva ombra i admiren l'estimar que ens has ensenyat... Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar. "Per un batec de l'ànsia amb ton cor expira, daríem les centúries de calma que tenim... per un batec" By: Diego