Ja No Ens Passa

Ja no ens passa. I no ens n'amaguem, que dúiem anys fent el paper. Fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. "Genial!", "Que fort!", "Que bé!" . . . Ja no ens passa. Ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer, ni que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui: "Només tu podies ser". Doncs, ja no ens passa. Tampoc improvisem "a l'aventura i ja veurem." L'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens. No fem ni un pas en fals. Planifiquem. No ens arrisquem... I clar, no ens passa. Ningú no ens va avisar. Va ser d'un dia per l'altre que ho vam trobar a faltar. Ja no ens passa. Ja no ens enamorem, que no volem fer el passerell. Abans de caçar l'ós hem venut massa cops la pell, i el mal que fa no el cura el temps. Ja no ens passa. Mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens facin un nus al coll. Una cançó que ens ho regiri a dintre tot. Per què no ens passa? Ningú no ens va avisar que tot això se n'anava, que tot era mentida. La vida era el que venia just després. Ja no ens passa. Ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú. I el dia que sortim cantem tant allà al mig que ja podríem ser els pares d'algú. I això ja és massa. Ja no ens creiem a cap dels qui dieu saber el camí, que no hi ha un pam de net però quan va i us enxampen... res! Aquí tothom es fa el sorprès! Au vinga, a fer punyetes tots... Que ja no ens passa! Ningú no ens va avisar que tot això se n'anava, que tot era mentida. La vida era el que venia just després.