No Vull Que T'agradi Aquesta Cançó

Ella s'atura un moment I s'arregla les mitges Que li costen d'entrar. Ell surt descalç al carrer Amb ampolles de vidre Que no sap reciclar. I amuntegada a sobre el sofà Hi ha roba sense planxar, Ell s'ha afaitat i és a punt de cantar, I ella voldria abraçar-lo ben fort I dir-li que no, no, no, No vull que t'agradi aquesta cançó, Trien qualsevol altra, Que aquesta em fa falta, És l'únic que em queda del que va passar i Ara no. Ell ara es mira al mirall I amaga la panxa Que li surt del jersei. Ella embolica un regal I contesta les cartes, Tot bufant-se el serrell, I, sota els núvols, un blanc d'avió Traça una línia de gel, Ell s'imagina un mar blau i mandrós, Ella, una lluna d'argent Dient que no, no, no, No vull que t'agradi aquesta cançó No tens dret a cantar-la No saps de què parla És meva i em porta records. No, no, no, No vull que t'agradi aquesta cançó, Trien qualsevol altra, Que aquesta em fa falta, És l'únic que em queda d'allò. I que no et sàpiga greu, Si em tremola la veu, Sóc absurda com un mitjó sol. Prefereixo callar, Abans d'explicar Aquesta penyora que plora per dins I em fa dir que no, no, no, No vull que t'agradi aquesta cançó No tens dret a cantar-la No saps de què parla És meva i em porta records. No, no, no, No vull que t'agradi aquesta cançó, Trien qualsevol altra, Que aquesta em fa falta, És l'únic que em queda del que va passar i ara no.