El Riu De L'oblit

A les deu al llit, gairebé és de dia, seus als peus del llit, t'han donat la medicina. Pel riu de l’oblit hi baixa el primer record quan vas relliscar i vas caure a l’aigua, pel riu de l’oblit hi baixen les rialles de tant que ploraves al treure’t del mar. Pel riu de l’oblit hi baixen els homenets que sempre et xiulaven per fer-te girar, pel riu de l’oblit hi baixen ganes que amagaves de donar bofetades i un petó de vegades. Pel riu de l’oblit hi baixa el teu home, tan gros i content, esperat el primer nen, pel riu d l’oblit hi baixen les joguines esteses al sol al menjador. Pel riu de l’oblit hi baixa la cuina on mai vas voler posar un calefactor, pel riu de l’oblit hi baixen les cullerades de més que feien riure els teus fills quan et visitaven. Pel riu de l’oblit hi baixen aquells ocells parats al balcó dels geranis vermells, pel riu de l’oblit hi baixa la regadora que un dia vas dir que no trobaves. I un dia d’aquests tot haurá baixat. Només quedará el que hagis estimat i tota la resta no servirá si algú va a buscar-te al fons del mar.