Qui Tans Segurs Consells Vas Encercant

Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera. E per tos mals te allongues los jorns: aitant és lluny ton delitós sojorns con vols fugir a la mort falaguera. Braços oberts és eixida a carrera, plorant sos ulls per sobres de gran goig. Melodiós cantar de sa veu oig, dient: "Amic, ix de casa estrangera. En delit prenc donar-te ma favor, que per null temps home nat l'ha sentida, car jo defuig a tot home que em crida, prenent aquell qui fuig de ma rigor". Ab ulls plorant e cara de terror, cabells rompent ab grans udolaments, la Vida em vol donar heretaments e d'aquells dons vol que sia senyor, cridant ab veu horrible i dolorosa, tal com la Mort crida al benauirat (car si l'hom és a mals aparellat, la veu de Mort li és melodiosa. La veu de Mort li és melodiosa) Null hom conec o dona a mon semblant, que, dolorit per Amor, faça plànyer; jo són aquell de qui es deu hom complànyer, car, de mon cor, la sang se'n va llunyant. Llir entre cards, l'hora sent acostada que civilment és ma vida finida: puix que del tot ma esperança és fugida, ma arma roman en aquest món damnada. () Ma arma roman en aquest món damnada.