Nòmades

Ser capaç d'imaginar Els poemes i relats Que ningú ha escrit. Seré l'ombra que els teus ulls Demanen per poder mirar l'horitzó. El teu horitzó. Volíem jugar on sabíem que estava prohibit, I arribar fins el cim per recordar Que ningú ens podria parar. Cantes la cançó i els meus llavis freguen amb els teus, Apagant la tendra veu que tens, Evadits de tot. Nòmades en la ciutat, el nostre instint per escapar, escapar d'allí. Sols ens divertim quan ens trobem entre la gent i desitgem escapar d'allí. Volíem acariciar Suaus paraules que amb el vent Feien tremolar el sol. Totes les nostres arrels Que volem recuperar del pas del temps, del pas del temps. Volíem jugar on sabíem que estava prohibit, I arribar fins el cim per recordar Que ningú ens podria parar. Cantes la cançó i els meus llavis freguen amb els teus, Apagant la tendra veu que tens, Evadits de tot. Nòmades en la ciutat, el nostre instint per escapar, escapar d'allí. Sols ens divertim quan ens trobem entre la gent i desitgem escapar d'allí. I quan torne als descampats Trobe els somriures soterrats Entre les runes dels antics refugis. Una tempesta d'estiu, L'aigua corrent entre els dits Amb les promeses que mai no complirem. I quan la lluna em torna a fer callar Només voldria fugir al teu costat Per sentir-nos de nou com dos feres, Vencent la por, uooh només tu i jo, uooh. Nòmades en la ciutat, el nostre instint per escapar, escapar d'allí. Sols ens divertim quan ens trobem entre la gent i desitgem escapar d'allí. x2