Canvi De Paradigma

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar, vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers, fer-ne una muntanya i veure com cremaven. Va ser eficaç, el foc, tonificant, va ser eficaç, el foc de flames plenes de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir, de les bestieses que tu i jo havíem arribat... A dir, i es propagaven a l’horitzó, A dir, i educaven l’interlocutor, A dir, sempre més il·lustrats que els demés, A dir, i pagaven molt bé a final de mes. Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans, ja no estava mai segur del que pensava. M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant sobre la remor d’estàtues derrocades. Sobre aquella remor damunt d’aquell bell cant sobre aquella remor d’estàtues plena de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir, de les bestieses que tu i jo havíem arribat... A dir, i es propagaven a l’horitzó, A dir, i educaven l’interlocutor, A dir, sempre més il·lustrats que els demés, A dir, i pagaven molt bé a final de mes. Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar en aquest ermot, amb cap nom a la placa. T’agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral, sé que feia temps que ja no em respectaves. I fan bonic, les flors amb negres draps penjant i darrere uns amics que recordaven les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir. Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.