Les Estrelles

-la veritat no és per cantar-. Però, perdoneu-me, avui us porto El més cert que sé que hi ha. Les estrelles venen, van, Cremen ràpid o amb els anys, I, com els últims raigs del sol, desapareixen. De lluny es veu la glòria, Però no serveix de molt si no es sap compartir… Feu-me contenta uns minuts, escolteu una història... De com es perd la gent Per uns aplaudiments. Es juguen la salut, es venen les mares, I un és coronat i un és destrossat i un desapareix en el combat. Però molts han vist de tot! Passant la vida en sales buides i envelats de mala mort. I tots tenen una història. N’hi ha que esclaten joves, Abans que el temps les posi a lloc. Després arriba algú dient Que tot plegat és decadent Que ja li toca a una altra gent… Però mai sabran el mal que fa Que el propi nom se’t faci estrany O els anys llargs oblidant-te del que saps molt bé: Que ets una ombra del passat per nostàlgics i tarats, I busques solucions, vols ser valenta, Potser dient-te Que mai vas veure els ulls Dels joves, decidits, Que volien un autògraf O ficar-se’t dins el llit. I van ser molts que van venir, Però no et vas creure mai que t’estimaven. Mai. N’hi ha que esclaten velles, Potser eren de pell dura i han pogut seguir lluitant, O potser no entenen bé què està passant. Les estrelles venen, van, Cremen ràpid, triguen anys, ) I com els últims raigs del sol, desapareixen. Escolteu una història. Hi ha cossos que els altres volen mirar I es posen a l’aparador! Hi ha guitarristes excel.lents, Crec que escoltant-los sabria morir... Però tant se val, Això no és el que he vingut a dir, Jo vull explicar una història, Perquè tots tenim històries. La janis ian va explicar-la molt bé. La nina simone va fer-ho millor encara! I les estrelles les segueixen esclatant I apagant-se en la cançó que mai acaba! I totes tenen una història! I totes tenen una història! I totes tenen una història!